Santa Coloma reivindicativa

22-05-2003

Ibis redibis non morieris in bello, és a dir, “aniràs retornaràs no moriràs a la batalla”. Això és el que li va dir l’oracle a un guerrer que va anar a consultar-li el destí abans de veure-se-les amb l’enemic. Però què caram li va dir l’oracle? Qui ho sap. Volen, que el guerrer en surti sa i estalvi? En aquest cas puntuarem així:  “Aniràs. Retornaràs. No moriràs a la batalla” Però si s’estimen més que el guerrer en surti malparat, puntuarem d’aquesta altra manera: “Aniràs, Retornaràs? No. Moriràs en la batalla”. Ja ho veuen...

Si mai volen fer de profetes o endevins, negligeixin la puntuació sintàctica. Així sempre tindran raó. Però si el que volen és comminar, exigir, empènyer algú a fer alguna cosa, convé que tinguin present les regles gramaticals i que posin els punts i les comes al seu lloc. Tot això ve a tomb d’unes pancartes que des de fa dies pengen dels balcons de Santa Coloma. Diuen: “Blanquera paga”. Sobre el conflicte laboral l’articulista no  vol pronunciar-se frívolament, essent com és un tema tan seriós. L’únic que farà des d’aquesta galeria és donar fe filològica del desconcert que li provoquen els escrits en qüestió. Perquè tal com estan, sense la coma preceptiva entre les dues paraules, reflecteixen una asseveració i no pas una interpel·lació amb el verb en imperatiu. El foraster passavolant podria preguntar-se qui les ha penjat. Els treballadors? L’empresari? O bé és cosa d’un oracle espavilat?