10-05-2001
I si apliquéssim a l’ànima col·lectiva el que Ciceró diu sobre l’ànima individual en el Tractat dels Deures? Quan parla del decòrum amb què ens hem de comportar a la vida distingeix clarament entre justícia i consideració. “El paper de la justícia”, diu, “consisteix a no fer violència contra els homes; el de la consideració, a no ofendre’ls. És en això darrer que es fa més sensible la natura del decòrum”.
Un jutge de Santa Coloma, un administrador de justícia de nom J.R. Mayo, prohibeix que un jutjat de pau de la seva jurisdicció redacti els assentaments en la llengua del nostre país. Massa casos, últimament. Potser haurem de convenir que alguns estaments persisteixen a mantenir una actitud indecorosa envers nosaltres i que la finalitat última és tocar-nos allò que no sona. ¿Què hi fa, si no, aquest home desconsiderat arremangant-se i escodrinyant fins al 1957 per treure de la latrina una llei de registre civil amb què administrar justícia?
És realment indecorós que amb la quantitat de temes que aquesta època suggereix a ses senyories per intentar trobar solucions a la convivència ciutadana, ells es rabegin en aspectes lingüístics intranscendents. No ens ofenguem i agafem-nos-ho amb humor. Ves per on, els castellans tenen una dita per explicitar la seva decepció: “Nos ha jodido mayo...” diu un. “Con sus flores”, contesta l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada