28-03-2002
1.-Fermesa i ductilitat. Sant Salvador d’Horta, colomenc d’adopció i segurament el primer taumaturg sociolingüista de la humanitat, va fer el miracle que ja sabeu: un matrimoni no nascut aquí li suplica que curi una filla sorda i muda de naixement. El beat fa el miracle i... ep, ep, un moment, els pares es queixen perquè no entenen la llengua que parla la nena. Lluny de jaure després de la suada, ara el taumaturg haurà de fer pedagogia. I què, si no? –els diu-- La filleta parla en català perquè aquesta és la llengua pròpia del país, però, va, com que total ja hi està posat, reblarà el clau i la nena tindrà el corresponent doblatge en una segona llengua.
2.-Servilisme i autoodi . Avui sant Salvador d’Horta voltaria pel país com va fer al segle XVI, faria parlar una muda i, si ho feia en català, ni tan sols haurien de protestar, els seus pares. Els bastaria canalitzar convenientment l’ofensa i ja alçarien el crit al cel els indígenes papanates de sempre, els pusil·lànimes de torn que en cada acte de normalitat lingüística hi veuen un senyal de desconsideració. Són sensibles a la flora, a la fauna, a l’aire net, però els la bufa que els galtes monolingües i colonitzadors acabin amb una llengua que s’està quedant sense oxigen . El taumaturg faria parlar algú en català i aquest ramat autòcton, amb tanta llana al clatell, encara li exigiria que es disculpés en públic. Quina colla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada