Caganers a l’escola

 

25-12-08

Un col·legi públic de Santa Coloma ha repartit una nadala amb estrelles, bon Nadal,  etc, etc, i nou medallons amb nou caganers dibuixats per un  nen de cada nivell.

Tradicional? Sí. Divertida? També. Irònica?  No ho sé, però vull pensar que sí, que cada tifa de cada caganer duu implícita una “dedicatòria”. La primera per a Jean Piaget, gran guru dels psicologistes. La segona precisament per als pedagogs de la universitat, que tant han pontificat sense haver vist mai un nen a classe. La tercera per a aquella consellera d’Ensenyament que presumia d’haver-se avançat un any a la reforma. La quarta per a molts inspectors que van escampar impunement la consigna més vàcua de totes: fer que els nens aprenguessin a llegir, a escriure...i a ser bons ciutadans! Una cinquena per als sindicats, sempre amb les seves empatollades i sense cap representativitat real. La sisena per a alguns professors (a Santa Coloma n’hi ha una bona llista) que després d’adoctrinar tothom, apa, aquí us quedeu, van fer el salt a la política. La setena per a alguns profes ganduls que ni llegeixen ni acaben les síl·labes de les paraules. La vuitena per als pares del vostè-el-meu-nen-no-el-toca.

I aquesta tifa del caganer amb boina de Che Guevara que han triat els nens de sisè, a qui la dediquem? Què us semblaria a tota la progressia barata, a aquesta colla de pedants emparats en la pròpia mediocritat i que impedeixen que ni un alumne bo pugui excel·lir entre tanta llufa igualitarista?