24-05-2001
Una primavera del 1640 Santa Coloma va pagar car no voler allotjar les tropes de Felip IV, que, segons la historiografia romàntica de Batista i Roca, ens havia enviat sota el pretext de la guerra amb França. Es tractava de cometre-hi tots els excessos possibles, provocar-hi reaccions i, “essent l’exèrcit ja a dins del país, hom podia ofegar els aldarulls i suprimir les seves lleis i institucions com per nova conquesta”.
Avui un altre rei, Juan Carlos I el Lingüista, té tropes de periodistes i tertulians televisius que s’allotgen permanentment a les nostres cases tot i estar-se a Madrid. Aviat començaran a armar bronca com han fet a Euskadi. Doncs no estaria malament rebre’ls cantant. Mig miler de persones amb estelades i ikurriñas van practicar dissabte passat, davant els jutjats de Santa Coloma, l’antiga lletra dels Segadors (“N’han cremat un sagrat lloc / que Santa Coloma es deia...”) per replicar l’última cantada judicial.
Que sí, home, que sí: si t’ataquen amb el cor, t’has de defensar a contracor. Quan vinguin amb la raó ja enraonarem. Així que caram, bravo per als organitzadors de l’acte: la gent d’Arbúcies, poble cristal·lí tant per l’aigua com per la seva concepció del municipalisme, i per a la C.A.L. (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) que ja munta el Correllengua d’aquest any. Que sí, que sí, amb el cor: bon cop de falç, defensors de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada