10-10-2002
Promogut per institucions, universitat i entitats, arrenca a les Balears l’Any Francesc de Borja Moll, en motiu del centenari del seu naixement. Els països de parla catalana se n’alegren...
Aquell home que, com diu Josep Pla, ja de jove “badava uns ulls com uns salers”, s’erigeix avui en un referent intel·lectual de la dialectologia catalana. I és que el diccionari que va fer amb el seu mestre Antoni M. Alcover és encara una eina bàsica per a milers de filòlegs del país i de fora. Tots dos van recórrer el territori registrant vocables. Però quan mossèn Alcover va morir, després de sortir el primer volum, Moll va haver de fer-se càrrec dels tres milions de fitxes lexicogràfiques acumulades. Deu volums, quaranta anys dedicats intensament a la gran obra.
Que per què en parlem en aquest article colomenc? Perquè quandoque Homerus dormitat, que diuen els clàssics. En efecte, fins i tot Homer pot tenir una badada. Entre els milions d’observacions dialectals no hi consta el mot salsifí (o salsaifí) Aquest tipus de nap petit i refinat, venerat pels cuiners i les àvies de Santa Coloma i de tota la Selva, se li va escapar incomprensiblement del registre (el diccionari de l’IEC, més modern, sí que el recull). Escoltin, no s’està gestant un Congrés Internacional del Salsifí? I si hi poséssim una secció de filologia? En homenatge al nap, al vocable i al mestre Moll, tots tres tan arrelats a la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada