Dissabte passat el Barça no va poder vèncer davant deu professionals de la capital del país veí, però amb quina facilitat va saber guanyar (i guanyar-se) els vint afeccionats de la capital de la Selva que dijous havien anat a veure l’entrenament!
Eren nois i noies de 3r. de secundària de l’institut. Celebraven el Dia de l’Esport i gràcies a l’enginy i bon saber fer del director del centre, van ser convidats pel directiu Joan Franquesa a veure de prop com es preparava la tàctica per al derby. Després de suar de valent (suaven els ídols; els xicots, fascinats, sembla que només treien bavalles), van anar a saludar-los l’Eto’o, en Deco, en Maxi, en Larsson i l’entrenador, el cognom del qual només els periodistes esportius saben escriure sense faltes d’ortografia.
En el grup d’estudiants hi havia catalans fills de catalans i catalans fills d’immigrants. Tots compartint un mateix símbol i tots entenent que tant se val d’on venim, que ara una bandera ens agermana. I vet aquí el clam: si us plau, no em vingueu amb foteses de si el futbol aliena o si el país no és un club. I menys amb bagatel·les de si el Barça no pot deixar escapar partits com el del dissabte. Amb aquesta directiva d’en Laporta, el Barça guanya partits cada dia, no solament els caps de setmana. Perquè els menuts veuen com una sola cosa esport, simpatia i catalanitat. El catalanisme ja el descobriran, entesos? Doncs, au, tots units a fer força. Oé, oé, i aixequem l’onada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada