04-09-2008
A aquests vailets de Santa Coloma que van anar becats a Bristol per aprendre-hi anglès i que tornant van suportar una emergència de vol, suposo que el mot forced landing ja no se’ls oblidarà mai més...
Però va, nois, pit i colzes, i a enlairar-vos de nou! Sapigueu que països que fins ara ens anaven al darrere en coneixement d’anglès ara comencen a passar-nos la mà per la cara. Hongria, per exemple. Com s’han espavilat, els magiars, en tan sols cinc anys! No, no parlo pas dels agents turístics. Parlo de gent corrent que fa poc ni tan sols sabia dir yes, i ara els interpel·les al metro, al comerç, als banys, i se’n surten la mar de bé. I el que és més important: ho fan sense deixar de venerar la seva llengua nacional, tan i tan reconsagrada, plena de sufixos, dobles accents i dièresis.
Au va, no badem, nois. I espavileu els vostres pares, coi! Si volem desempallegar-nos de la presència aclaparadora del castellà, tots hem de parlar fluidament l’anglès, també els adults. En aquest sentit, Santa Coloma de Farners podria esdevenir ciutat pilot en l’aprenentatge massiu i transversal. Té la singularitat de la Fundació Riera (dedicada estatutàriament als nens), uns mestres conscienciats a les escoles i uns excel·lents centres d’aprenentatge per a tots els públics.
Let’s go, catalans ! Siguem trilingües, quatrilingües... i situem el castellà on li pertoca: una llengua més entre un mar de llengües. Com més anglòfils, més catalans serem, no pas menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada