Conversa a Santa Coloma

 

30-10-08

-- Qui t’ha parit...!, diu un...  --“Doncs tu encanta’t…! li contesta el company tot  cofoi per no sé quin paper que li acaba i que ara guarda de nou a la motxilla…. Són els deures de demà? Una circular? Els dos vailets, negres com el carbó, s’allunyen  i ni s’han fixat en el cronista, palplantat a la vorera i amb ganes de saber què era allò que ha provocat tanta admiració en un i tanta suficiència en l’altre...

Dos vailets, dos escolars, que a casa canviaran de llengua i potser reproduiran la conversa amb els pares en mandinga, en bàmbara, en sarakolé... però que al carrer ho han fet amb tota la genuïnitat dels nostres (dels seus) segles.

Primera reflexió: no sé si som prou conscients del que representen els mestres d’escola en aquests moments de crisi nacional. Ho afirmo sense por: són ells els qui aguanten el país!  Ni polítics, ni agents culturals, ni pensadors, ni punyetes. Els mestres d’escola i prou. Aquests vailets creixeran, aniran a parar a un ambient fet en castellà a les botigues, al bar, a la discoteca, i ja hi serem, però els mestres seran allà, fent nous catalanoparlants. Segona: la conversa era a Santa Coloma (la Selva). A Barcelona el català s’ha fos malgrat l’esforç dels mestres, perquè ja ningú respon “tu encanta’t” quan l’altre li recorda “qui l’ha parit”. El nervi del país, la llengua, ja hi és mort. Tercera: ho entenen per què Castella ataca tan furiosament la nostra immersió escolar? Vol rematar-nos.