Santa Coloma escolar


 

Era d’esperar. La tribu ja no valora haver trinxat un pupitre o haver fet agafar una depressió al mestre. Això és tan fàcil que ho pot fer qualsevol, fins i tot qui no s’ha treballat prèviament un currículum carregat de molt deficients i visites al psicopedagog. El resultat és que vianants, botiguers, veïns d’escala... tothom està ja sotmès a la nova tirania, la dels joves que  l’ESO mal educa.

Per això s’aplaudeix l’estratègia de l’Ajuntament de Santa Coloma, que veu com les aigües turbulentes ja han sobreeixit de les aules i ha resolt deixar-se estar de teòriques estèrils. Fa dos anys es van aprovar i publicar unes ordenances dures sobre sorolls i altres actituds incíviques al carrer, siguin comeses amb una moto entre cames o només portant-hi l’habitual parell d’ous amb què solen justificar tantes bretolades els qui les perpetren. S’han començat a cursar  centenars de denúncies per pertorbació de l’ordre, una expressió que ja no té res de regressiva. I com que molts joves herois (no tots de famílies desestructurades) poden pagar la multa sense problemes i tornar-hi, cada acte administratiu es completa amb una citació dels pares, als quals s’explica la projecció social del caganiu.

Tots els progenitors hauríem de fer costat a l’Ajuntament, perquè tal com ha passat amb els gossos agressius, només una forta pressió social sobre l’actitud incívica revolucionarà les coses i ens tornarà el confort civil. Cantem, doncs: “Amunt els pares de la terra...”