20-08-2009
En una operació comercial tan respectable i legítima com potser intel·ligent, dos empresaris hostalers de Santa Coloma paguen espectacles de monòlegs a la plaça per dur més clients a les terrasses dels seus bars durant les nits d’estiu.
Els espectacles són d’ínfima qualitat i de molt baixa estofa. Cap contribució, doncs, al bon gust cultural. Però és que, a més, són en castellà. “Així ho entén tothom”, ha justificat un d’ells, no sabem si el que és militant (amb càrrec) d’ERC o l’altre, un conegut simpatitzant de CiU. Tampoc hem pogut confirmar que les grans riallades --les úniques-- que algú ha sentit als fons dels establiments respectius vinguin dels dos hostalers, afectats per un atac de riure davant la tasca dels esforçats voluntaris per la llengua; o davant la dels ciutadans que fomenten el català al carrer; o la dels que promouen activitats catalanistes en aquella mateixa plaça...
ERC i CiU fan de la llengua un dels elements troncals del seu pensament polític. Per això seria lògic pensar que aquests dos partits han convocat ja uns catalanistes que demostren tanta dislocació entre els discursos públics del partit i el seu comportament privat i els han dit: no mirin, moltes gràcies, però aquí té l’import de la seva quota o de la seva contribució. Busqui’s un altre partit per satisfer les seves ganes de participar políticament. Nosaltres no ens podem alimentar d’aportacions com la seva perquè això desanimaria els nostres votants, molts dels quals destinen temps i diners a accions més coherents que la seva. És gent modesta, que suma granets de sorra en la dignificació del català i vostè, amb la seva actitud llobina davant la casa dels tres porquets, els desmunta d’una sola bufada la costosa feina de reconstrucció...
Això seria el més lògic, sí, però ja se sap que avui els partits són una altra cosa. I així els van roncant els budells, cada vegada més, a les urnes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada